En el camp de la metal·lúrgia, la història de la producció de carbur de carbur de silici usat per a la fosa de metalls no ferrosos es pot remuntar a la dècada de 1930. El seu procés complex inclou trituració de matèries primeres, lots, filatura o rotlle de mà, assecat, disparat, oli i proves d’humitat. Els ingredients utilitzats inclouen grafit, argila, clinker de pirofilita o clinker de bauxita alta alumina, pols monosílica o pols de ferrosilicó i aigua, barrejat en una determinada proporció. Amb el pas del temps, el carbur de silici s’ha incorporat per millorar la conductivitat tèrmica i millorar la qualitat. Tot i això, aquest mètode tradicional té un alt consum d’energia, un cicle de producció llarg i una gran pèrdua i deformació en l’etapa del producte semi-final.
En canvi, el procés de formació de gresol més avançat actual és un pressupost isostàtic. Aquesta tecnologia utilitza gresol de carbur de grafit-silicon, amb resina fenòlica, quitrada o asfalt com a agent d’unió, i el grafit i el carbur de silici com a principals matèries primeres. El gresol resultant té una baixa porositat, alta densitat, textura uniforme i una forta resistència a la corrosió. Malgrat aquests avantatges, el procés de combustió allibera fum i pols nocius, provocant la contaminació ambiental.
L’evolució de la producció crucible de carbur de silici reflecteix la recerca continuada d’eficiència, qualitat i responsabilitat mediambiental de la indústria. A mesura que avança la tecnologia, l’atenció es centra en el desenvolupament de mètodes per minimitzar el consum d’energia, escurçar els cicles de producció i mitigar l’impacte ambiental. Els fabricants de crucibles estan explorant materials i processos innovadors per assolir aquests objectius, amb l'objectiu de fer un equilibri entre la tradició i la modernitat. A mesura que la demanda de fosa de metall no ferrós continuï creixent, els desenvolupaments en la producció de gresol tindran un paper vital en la conformació del futur de la metal·lúrgia.
Hora de publicació: 08 d'abril-2024