En el camp de la metal·lúrgia, la història de la producció del gresol de carbur de silici utilitzat per a la fusió de metalls no ferrosos es remunta a la dècada de 1930. El seu complex procés inclou la trituració de matèries primeres, la dosificació, la filatura manual o la conformació per laminats, l'assecat, la cocció, l'oliatge i la impermeabilització. Els ingredients utilitzats inclouen grafit, argila, clínquer de pirofil·lita o clínquer de bauxita amb alt contingut d'alúmina, pols de monosilica o pols de ferrosilica i aigua, barrejats en una determinada proporció. Amb el temps, s'ha incorporat carbur de silici per millorar la conductivitat tèrmica i la qualitat. Tanmateix, aquest mètode tradicional té un alt consum d'energia, un cicle de producció llarg i grans pèrdues i deformacions en la fase de producte semielaborat.
En canvi, el procés de formació de gresols més avançat actualment és el premsat isostàtic. Aquesta tecnologia utilitza un gresol de grafit-carbur de silici, amb resina fenòlica, quitrà o asfalt com a agent aglutinant, i grafit i carbur de silici com a matèries primeres principals. El gresol resultant té baixa porositat, alta densitat, textura uniforme i forta resistència a la corrosió. Malgrat aquests avantatges, el procés de combustió allibera fum i pols nocius, causant contaminació ambiental.
L'evolució de la producció de gresols de carbur de silici reflecteix la recerca contínua de l'eficiència, la qualitat i la responsabilitat ambiental de la indústria. A mesura que la tecnologia avança, l'atenció se centra en el desenvolupament de mètodes per minimitzar el consum d'energia, escurçar els cicles de producció i mitigar l'impacte ambiental. Els fabricants de gresols estan explorant materials i processos innovadors per aconseguir aquests objectius, amb l'objectiu d'aconseguir un equilibri entre la tradició i la modernitat. A mesura que la demanda de fosa de metalls no ferrosos continua creixent, els desenvolupaments en la producció de gresols jugaran un paper vital en la configuració del futur de la metal·lúrgia.
Data de publicació: 08 d'abril de 2024